La veu, un dels instruments clau del cos que ens acompanya en el nostre dia a dia i la millor eina per comunicar, avui és la protagonista d’aquest post.
A l’alçada de la laringe tenim, entre d’altres, dos plecs vocals que gràcies al nostre buf pulmonar i a la implicació muscular s’ajunten i se separen. Originàriament aquests tenien una funció esfinteriana, però a l’aproximar-se les membranes dels mateixos vam descobrir que podien vibrar i produir un so. Aquest es modela i s’amplifica. Això genera la veu: una meravella que vam descobrir al ser conscients que aquest aparell fonador podia emetre so.
Com dèiem abans, aquest so s’emet i s’amplifica gràcies als nostres ressonadors, els que s’hi dediquen especialment són els sinus nasals i paranasals, però també n’hi ha d’altres. Vols descobrir quins són? Ben fàcil, emet una “m” llarga i amb el palmell de la mà palpa’t diferents parts del cos, si notes una vibració, aquell punt està fent de caixa de ressonància i si no, no. Te n’adonaràs que tenim uns quants. Les vocals i les consonants sonores són les que poden produir aquesta vibració acústica en el cos. I aquestes es creen per modelar el so, feta per l’acció de la boca, llengua i llavis.
La veu és quelcom únic, personal i inimitable de cada persona. És el nostre segell. És important tenir cura d’ella, doncs és un instrument valuosíssim per a la nostra comunicació.
La veu, una meravella.
